El nostre virus

Ja ho sabem tots, ara, que li passa a aquest país. Que la representació política que ostenten els nostres representants no s’ajusta  a la realitat social que sorgeix 30 anys després de l’inici de l’estat de les autonomies. Sabem que els hem de canviar, si no canvien ells el seu missatge, perquè el perill és que matin les nostres il·lusions. Jo no hi confio gaire, perquè els que més haurien de fer per ser dignes del que diuen representar i ser –nacionalistes catalans- fan càlculs i tenen por a perdre la majoria que els hi marquen les enquestes.  I els que van perdre el temps creient que la independència no era prioritària fa poc temps, ja no poden recuperar el crèdit perdut.

 Hem demostrat que som, per fi, una majoria social partidària d’emprendre l’Adéu a Espanya. Hem mobilitzat centenars de milers de compatriotes que estenen el missatge democràtic independentista, i hem sortit al carrer a cridar de forma unànime. Més important que això és que passarà si es confirma que Espanya arriba al col·lapse econòmic, a la fallida, i es dona la carambola que faci possible la independència de Catalunya. És importantíssim que ens adonem que en el moment que es doni el desencadenant, hem de tenir una sola veu al món i saber jugar les nostres cartes amb intel·ligència. Serà la nostra darrera oportunitat.

Nosaltres estem preparats, ara només hem de saber posar a qui correspongui al lloc que li correspon perquè dugui endavant el procés amb la màxima responsabilitat i creient de debò que tot és possible i entenent els canvis socials produïts.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.