Anglaterra

Aquest mundial de futbol no s’està distingint precisament per les exhibicions de les seleccions amb més talent. El meu favorit sorpresa era Anglaterra però el partit d’ahir –lamentable en tots els aspectes; ritme, precisió, caràcter, domini, profunditat…- està deixant en evidència el joc desplegat pels de Capello, que no juguen a res. Com que la resta, potser exceptuant Argentina, i Alemanya, estan passant-les putes amb seleccions molt inferiors futbolísticament, la incògnita és enorme i les cases d’apostes deuen treure fum despistades per les actuacions d’equips que haurien de ser engranatges de guanyar i es veuen incapaços de matar partits assequibles. De totes maneres Alemanya, ahir amb un home menys i fallant un penal, va tenir Sèrbia acorralada i només el desencert de Lucas Podolsky va evitar com a mínim, l’empat. Per tant, si ara hagués d’apostar per algú ho faria per ells. Sense jugar-m’hi un pèsol, evidentment.

Ja que la cosa, avui, va de futbol, faig una referència al partit de diumenge de la U.E Sant Andreu però prefereixo estalviar-me, fins dilluns, qualsevol comentari referent al partit, el més important de la dècada per als quadribarrats. Dilluns, si les coses surten com han de sortir –està complicat- dedicaré el meu post a una U.E Sant Andreu de Segona A. No dubteu que seria tota una heroïcitat aconseguir-ho. I no només per qüestió de joc. Però temps al temps, perquè hi ha també coses a dir que van en relació a l’odi espanyol anticatalà i la incapacitat crònica dels catalans amb càrrecs a Madrid per a influir el més mínim en el que ens pertoca. En el que els pertoca, de fet, més directament. Però no em feu dir res més, de moment.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Anglaterra

  1. Aquesta eliminatòria ha demostrat per quins motius el St Andreu no pot ascendir. L’entrenador sancionat la meitat de les eliminatòries, gols legals anulats, un penal inventat on el propi afectat diu que s’ha llençat…Així és difícil. Però aconseguir allò impossible és el que dona més satisfacció.

  2. Joan diu:

    Sí Jordi.

    Veurem que passa demà. El Narcís Sala serà una olla a pressió i axiò és un punt a favor.

    Salut

Els comentaris estan tancats.