Que no ens venguin la moto

A vegades tinc raó i tot, i el temps –aquell jutge “insobornable” que deia el “butanito”- posa les coses al seu lloc. Un amic meu que té una paciència de sant i em llegeix amb certa freqüència, diu que darrerament em cremo molt amb els convergents. No és que em cremi amb ells, és que ERC ja fa temps que és una espècie de cos en estat vegetatiu que s’arrossega com un cadàver polític, i poc ens importa a la majoria perquè tots sabem que des que van abandonar els ideals estan condemnats al fracàs. Per tant, benvolgut, hem d’atacar els convergents i denunciar el seu joc maniqueu i pervers de corrupteles i aliances amb Madrid que els tenen segrestats. I és que la setmana passada s’excusaven de promoure i animar la gent ja que la consulta via IP sobre la llibertat/independència no serviria de res i per tant, tot i haver votat inicialment a favor en la Mesa del Parlament, denunciaven que es necessitava el permís de Madrid per a dur-la a terme, i, per tant, era un engany –com si Madrid estigués disposat algun dia a acceptar un referèndum amb una altra reforma promuguda per ells-. Com que es posen nerviosos amb aquest tema perquè saben que guanyaríem segur, s’han vist finalment obligats a dir, avui, que no estarà en el seu programa electoral convocar la susdita consulta perquè, diuen ells, que sempre tenen més enquestes i més fiables de les que tenim els altres, però curiosament no les publiquen, diuen doncs, que guanyaria el no.  I per això no la pensen portar al seu programa electoral.

És curiós perquè cap qüestió política desperta tantes energies a Catalunya com la independència. Cap altra afair desperta avui a Catalunya més passió. Ni el Barça.  Més voluntaris, molts més, que als Jocs Olímpics de Barcelona, més de mig milió de vots sense haver arribat encara a la meitat del cens de Catalunya en consultes amb boicot informatiu, sense suport institucional, econòmic, etcètera, etcètera. Manifestacions, promoció d’una IP, i ara, espero i segur que serà així, més d’un milió de signatures a favor de la convocatòria d’un referèndum vinculant. Però al Sr. Mas no se li acut res més que dir als catalans que guanyaria el NO. Quin gran estrateg, quin gran partit, quin servei al país!

Bé. Agrairia a partir d’avui, si no és molt demanar, que els convergents que es diuen independentistes no tornin a dir mai més davant dels meus nassos que CDC o CiU o el que vulguin dir-li, és un partit nacionalista, entre altres coses perquè gira l’esquena a la ciutadania del Principat que vol votar. I, també, sisplau, encara amb més motiu i una evidència més palmària, si creuen que avui guanyaria el NO, moguin el cul per començar a fer campanya pel SÍ d’una punyetera vegada. Lo altre és voler vendre’ns la moto i fugir d’estudi com les rates de claveguera que no saben com amagar-se del ridícul que els hi caurà a sobre el dia que en Laporta i Rcat els obligui a pactar l’esmentat referèndum per poder governar. Ara mateix, CiU, enlloc d’ajudar a fer augmentar el nombre d’independentistes i promoure la llibertat, s’ha convertit en un dels principals esculls que hem de superar per vèncer. S’hi han entestat, doncs els haurem d’escombrar d’una manera o altra, tard o d’hora. Amb Laportas o sense ells.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Que no ens venguin la moto

  1. Albert diu:

    CiU, amb declaracions com les del Mas, fa justament el contrari: desanimar i generar frustració. La seva covardia els provoca no arribar més enllà.

Els comentaris estan tancats.